Però anem un xic més enllà, perquè Sant Valentí i perquè el 14 de febrer? Doncs resulta que en l’època dels romans, el tal Valentí era un reputat mege que es va fer sacerdot, el qual casava en matrimoni a soldats romans, els quals ho tenien prohibit per decret de l’Emperador, l’amor per sobre les armes pensava Valentí, no obstant, l’Emperador no ho veié així i feu matar al pobre sant un 14 de febrer… i ja tenim llegenda pels enamorats!

Curiosament al que pensem, Sant Valentí ja esà considerat patró dels enamorats des del segle XVIII, si bé ja n’hi ha referèncias anteriors des de l’Edat Mitjana! Altramet, és  partir del segle XIX quan es posa de moda als Estats Units aixó d’enviar postaletes i, com ja se sap, tot lo nord-americà s’acaba globalitzant i, sobretot, comercialitzant.

Per sort, els catalans i les catalanes sempre tindrem la Diada de Sant Jordi, coercial també si voleu, però a fi de comptes més nostra i més cultural.

Feliç dia de Sant Valentí!!!

Prometo tornar a omplir de posts aquest blog!

Som-hi!!!

Fa quatre anys, a l’Eurocopa de Portugal, la vençedora fou la modesta selecció de Grècia, imposant-se a la final 0-1 a la selcció amfitriona i que, per cert, jo ja vaig vaticinar que Grècia arribaria lluny… i mite’ls, aixecant la copa, que per cert, té nom i es diu Henry Delaunay. Enguany ningú no aposta gaire per Grècia (normal).

Enguany l’Eurocopa, que comença avui i durarà fins el proper dia 29, es celebra a Àustria i Suïssa i hi participen un total de 16 seleccions nacionals entre les que hi figura la selecció espanyola, enquadrada al Grup D junt a l’actual campiona Grècia, Suècia i Rússia.

Com sempre, l’objectiu spanish és passar de quarts (si es que hi arriben), però bé, com a anècdota direm que els britànics, que no tenen cap selecció present al torneig, han decidit que faràn recolzamnt moral a “la roja”.

Jo, com sempre, em limitaré a veure bon futbol i suportar estoicament aquests dies de fervor nacional espanyolista que li agafa a aquest territori cada dos anys quan han de menjar-se a tothom a l’Eurocopa o Mundial de torn i acaben fnt lo de sempre… quarts i dona gràcies si es que hi arriben.

Va, em mullaré, enguany aposto per…. Itàlia!  I aquí us deixo el gran video friki dels britànics recolzant la selecció espanyola… 

A mig camí entre el hip-hop i el pop, amb tocs de rock, soul i música electrònica, les cançons de Facto delafé y las flores azules transmeten una frescura inusual i ens mostren unes lletres que ens permeten fer volar la imaginació o situar-nos enmig de les millors escenes cuotidianes d’amor. El seu primer àlbum, Facto delafé y las flores azules vs. el monstuo de Las Ramblas, trobareu dos cançóns que per la seva força i vitalitat us voldria recomanar ben especialment: ”Enero en la playa” i “Mar, el poder del mar“.

Jo reconec que desconeixia enormement aquest grup, fins que un dia una amiga d’aquí Vic me’l va recomanar i poc a poc m’hi vai anar quedant enganxat. Des d’aquí una salutació a la Gemma!

Esero que també us hi acabeu enganxant tot deixant-vos açí un petit tastet…

Doncs bé, com vull que el camí acabi satisfactòriament, eus açí el meu poadcast, que com ja us vaig dir, és un blog audio i està penjat a Gcast i allà us parlo altre cop de Documentalistes, el blog de biblioteconomia de les companyes i amigues de 3r de Bibioteconomia i Documentació de la nostra universitat, que des de aquestes línies aprofito per felicitar per la seva graduació.

M’agradaria també explicar la història de la grabació d’aquest poadcast, doncs, com que jo sóc un negat de les noves tecnologies no hi havia forma de fer que el microfon i la grabadora del ordenador funcionèssin, així que vaig anar de visita al SAV, que com bé sabeu és el servei d’audiovisuals de la Universitat de Vic, i allà ho vem grabar des de la peixera i amb tècnic de so!!! professionalisme per a l’últim post d’aquesta assignatura!!!

No obstant, espero que el blog no morí aquí (promés).

Sens cap mena de dubte, el principal alicient és el crèdit de lliure elecció que et recomporta per la diplomatura, però no obstant, també esdevé l’escusa ideal per fer els primers “pinitos” i començar-te a codejar amb l’entorn laboral en el que aspires arribar a la finalització dels estudis. La meva tasca va ser més de cara endins, en les funcions de muntatge i desmuntatge del esdeveniment, tant el dia abans de les Jornades com l’últim dia de les mateixes.

L’experiència sens dubte és positiva i de cara al curriculum esdevé un primer pas de cara a la completa fusió dintre el món de la informació i la documentació. Agraïr des de aquestes línies a tot el personal del COBDC que en tot moment van tenir un tracte molt agradable.

La wikipèdia, en realitat, és la punta d’un iceberg de la web social, el producte popular d’un tipus de web al servei del usuari, la web solidària que creix entre tots, el fenòmen conegut com a Wiki, un espai web on les seves pàgines poden ser editades per múltiples lectors a través del navegador web. El fenòmen més conegut dels wikis, com hem dit, són les enciclopèdies col·laboratives.

El fet de poder accedir a les versions anteriors de les wikis permet registrar i veure quin usuari ha realitzat cada un dels canvis, permeten així un cert control de moviments i alhora evitant els usuaris destructius de contingut (trolls?).

Des de l’assignatura d’Informació electrònica de la diplomatura han creat un portal wiki gràcies al software DokuWiki titulat “Wiki dels llocs“ en el que es preten que hi hagi informació sobre llocs turístics per visitar com Dublín. La meva aportació ha estat Bilbao, ciutat que vaig tenir el gust de visitar no fa masses anys, tot animant-vos així a qui us hi deixeu caure i en feu la vostra pròpia aportació. 

Les jornades, que es calcula que reuniràn més de 500 professionals, són obertes a tothom i representen l’oportunitat d’encontre entre professionals per a compartir experiències per afrontar els nous reptes del demà.

La Universitat de Vic hi serà ben present, des de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació amb la presència de diferents voluntaris en tasques organitzatives i des de la vessant professional amb la presentació de tres pósters informatius, un presentat per l’arxivera Núria Canyelles titulat “PATRIDOC-UVIC: programa per a la protecció i conservació del patrimoni documental de la Unversitat de Vic”, un segon presentat per les biblitecàries Maria Àngels Pulido i Mercè Suñé titulat “El Servei d’Alerta d’Ajuts i Premis a la Recerca: un suport bibliotecari de suport a la recerca” i, finalment, un tercer a càrrec altre cop de l’arxivera Núria Canyelles, però aquest cop amb la col·laboració de la professora Núria Camps, titulat “La unió fa la força: la Declaració quebequesa sobre els arxius en català”.

Des d’aquest post, convidar-vos a tots a pendre part d’aquestes Jornades Catalanes d’Informació i Documentació de la que ben aviat us esperem fer-ne cinc cèntims de com ha anat el seu desenvolupament.     

Els forums en podreu trobar a Roma, Emerita Augusta o Tarraco i no creieu que parlo en broma, de fet, la idea actual de fòrum no dita tant de la idea romana dels antics forums. El forum, des de els inicis de la civilització ha estat aquell lloc d’encontre, d’intercanvi d’opinions i idees, de debats i, en definitiva, de comunitat. Els fòrums a internet són aquells llocs on la gent expressa la seva opinió i debateixen sobre un tema preestablert o que es va creant sòl.

Trolls made in internet

Un cop situats en el que son els fòrums ataquem ara als trolls que com bé deveu imaginar no són ben bé els essers mitològics escandinaus que s’alimentaven de gnomos si bé en tenen certa relació. Un troll d’internet és un missatge o altre forma de participació en un forum que busca indiscriminadament provocar a la resta de participants amb finalitats ben diverses que passen des de la simple diversió, a la intenció de trencar i desvariar les converses o, fins i tot, a provocar flamewars entre els usuaris.

Els trolls acostumen a adoptar una actitud dintre els fòrums desapercebuda, és a dir, intenten esdevenir un usuari més, sense mostrar les seves intencions dilapidadores. Una altre característica d’aquests individus és també la costum d’adoptar una identitat falsa o pseudònim.

La funcionalitat dels trolls és dubtosa, però el fet és que existeixen i són habituals en els forums. Una de les solucions és la denominada “No den de comer a los trolls”, és a dir, la indiferència i la ignorància és l’arma que més mal farà a un troll, a paraules nècies oïdes sordes serà la gran arma anti-troll.

Per tal de veure aquests individus en plena acció trollistica… aquí van un exemple:

“Fanhunter dijo: Siempre es interesante conocer nuevos blogs de la materia, pero que manía de escribir en catalán para que solo puedan leerlos unos cuantos. allá ellos, menos visitas, que sigan cerrándose así que eso es el futuro, el aislacionismo”

I finalment, per acabar… dos recomenacions trollístiques… una web/manual en anglès de Com enfrontar-te a un troll i guanyar-lo en el seu pròpi terreny i un blog on ens analitzen algun d’aquests individus Los trolls del ciberespacio. 

troll d’internet

HOYGAN… al loro!!!

HOYGAN!!! Un xic d’atenció!!! O axó sembla que ens diguin des de aquest altre fenomen que trobem als fòrums d’internet, el fenomen dels HOYGAN, que podríem definir com persona que degut a la seva incultura o, directament, desinterès en escriure correctament el seu llenguatge escriu de forma ortogràficament o gramaticalment incorrecta, vease sms.

La majoria dels HOYGAN, pel que he pogut llegir al informar-me per aquest post, són sudamericans i el terme HOYGAN prové de “oigan” o com diriem en català “escoltin”. Una de les grans característiques més freqüents d’aquests missatges als fòrums és que, saltant-se a la torera i olé les normes bàsiques d’escriptura, solen estar escrits en majúscules… serà per un major destacanisme?

Els missatges dels HOYGAN solen ser la descripció d’una situació desesperada del autor del mateix, amb el que reclama l’ajuda mitjançant el correu electrònic dels altres participants del fòrum. Vegem-ne algun exemple:

“KIERO MI CONTRASEÑA SE ME OLVIDO POR FABOR ES MUY INPORTANTE MAMDENMELO AL CORREO DE MI ENAMORADA K ES amor2684@hotmai.com por fabor.”

Com podem comprobar, els HOYGAN són per norma general tota una patada al diccionari de la RAE, una amenaça real pel futur de la llengua i, sens dubte, missatges que no venen a cuento als fòrums i que el que fan és desvirtuar les converses i discusions del mateix.

Per acabar amb un xic d’humor, heus açí la difinició de HOYGAN a la Frikipedia i un bon article sobre els HOYGAN que he trobat per la xarxa al blog El Diegoj.

Fins la propera… i recordeu… al loro! no dejen que los enbauquen!

La idea sorgí arran d’una asignatura en la que treballaren el tema de blogs i les animà a crear-ne el seu pròpi en el que tractar tot de temes relacionats amb la carrera de Biblioteconomia i Documentació. El blog es creà al març de 2008 i ens mostra tot d’articles dintre de quatre grans categories: catalogació, eines útils, projecte i web.

Actualment ja hi trobem uns set articles publicats amb temàtiques tant variades com el Marc21, l’ARCA o el projecte Nascuts per llegir. A més a més, el blog no acaba en els posts, sinó que també ofereix vincles a revistes electròniques de biblioteconomia com BiD, a diferents associacions del ram, blogs o altres punts d’interès de l’actualitat de biblioteconomia com les 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.

Per tant, des d’aquest blog recomenem enormement visitar el blog de les nostres companyes, doncs hi trobarem asumptes actuals de la nostra activitat i tindrem una visió fresca i amena del punt de vista d’unes persones que just aquest any acaben els seus estudis i entren així de cap al gran món de la biblioteconomia. Desitjem que el blog segueixi per molt temps endavant i amb la mateixa qualitat com fins ara!