Quan encara ens queden ben vius a la retina els desenllaços de la Copa d’Europa i la Lliga, quan començen a sonar els noms de fitxatges astronòmics del mercat d’estiu… arriba l’Eurocopa! no és el Mundial, po fet el fet ens calma igual el “mono” futbolístc.

Fa quatre anys, a l’Eurocopa de Portugal, la vençedora fou la modesta selecció de Grècia, imposant-se a la final 0-1 a la selcció amfitriona i que, per cert, jo ja vaig vaticinar que Grècia arribaria lluny… i mite’ls, aixecant la copa, que per cert, té nom i es diu Henry Delaunay. Enguany ningú no aposta gaire per Grècia (normal).

Enguany l’Eurocopa, que comença avui i durarà fins el proper dia 29, es celebra a Àustria i Suïssa i hi participen un total de 16 seleccions nacionals entre les que hi figura la selecció espanyola, enquadrada al Grup D junt a l’actual campiona Grècia, Suècia i Rússia.

Com sempre, l’objectiu spanish és passar de quarts (si es que hi arriben), però bé, com a anècdota direm que els britànics, que no tenen cap selecció present al torneig, han decidit que faràn recolzamnt moral a “la roja”.

Jo, com sempre, em limitaré a veure bon futbol i suportar estoicament aquests dies de fervor nacional espanyolista que li agafa a aquest territori cada dos anys quan han de menjar-se a tothom a l’Eurocopa o Mundial de torn i acaben fnt lo de sempre… quarts i dona gràcies si es que hi arriben.

Va, em mullaré, enguany aposto per…. Itàlia!  I aquí us deixo el gran video friki dels britànics recolzant la selecció espanyola… 

Avui vull presentar-vos un grup de música barceloní anomenat Facto delafé y las flores azules, grup musical possiblement no massa conegut, però que té unes cançons brutals. El grup està format per Marc Barrachina, Óscar Daniello i Helena Miquel.

A mig camí entre el hip-hop i el pop, amb tocs de rock, soul i música electrònica, les cançons de Facto delafé y las flores azules transmeten una frescura inusual i ens mostren unes lletres que ens permeten fer volar la imaginació o situar-nos enmig de les millors escenes cuotidianes d’amor. El seu primer àlbum, Facto delafé y las flores azules vs. el monstuo de Las Ramblas, trobareu dos cançóns que per la seva força i vitalitat us voldria recomanar ben especialment: ”Enero en la playa” i “Mar, el poder del mar“.

Jo reconec que desconeixia enormement aquest grup, fins que un dia una amiga d’aquí Vic me’l va recomanar i poc a poc m’hi vai anar quedant enganxat. Des d’aquí una salutació a la Gemma!

Esero que també us hi acabeu enganxant tot deixant-vos açí un petit tastet…

Taxin-taxàn, com qui no vol la cosa, el camí arriba a la seva fi, l’asignatura s’acaba i arriben els últims posts… que, si heu anat seguint l’evolució, en devia un… el poadcast!!!

Doncs bé, com vull que el camí acabi satisfactòriament, eus açí el meu poadcast, que com ja us vaig dir, és un blog audio i està penjat a Gcast i allà us parlo altre cop de Documentalistes, el blog de biblioteconomia de les companyes i amigues de 3r de Bibioteconomia i Documentació de la nostra universitat, que des de aquestes línies aprofito per felicitar per la seva graduació.

M’agradaria també explicar la història de la grabació d’aquest poadcast, doncs, com que jo sóc un negat de les noves tecnologies no hi havia forma de fer que el microfon i la grabadora del ordenador funcionèssin, així que vaig anar de visita al SAV, que com bé sabeu és el servei d’audiovisuals de la Universitat de Vic, i allà ho vem grabar des de la peixera i amb tècnic de so!!! professionalisme per a l’últim post d’aquesta assignatura!!!

No obstant, espero que el blog no morí aquí (promés).

La setmana pasada, com bé ja vaig anunciar en aquest mateix blog, van desenvolupar-se les 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que organitza de forma bianual el COBDC en les que jo vaig prendre-hi part com a voluntari.

Sens cap mena de dubte, el principal alicient és el crèdit de lliure elecció que et recomporta per la diplomatura, però no obstant, també esdevé l’escusa ideal per fer els primers “pinitos” i començar-te a codejar amb l’entorn laboral en el que aspires arribar a la finalització dels estudis. La meva tasca va ser més de cara endins, en les funcions de muntatge i desmuntatge del esdeveniment, tant el dia abans de les Jornades com l’últim dia de les mateixes.

L’experiència sens dubte és positiva i de cara al curriculum esdevé un primer pas de cara a la completa fusió dintre el món de la informació i la documentació. Agraïr des de aquestes línies a tot el personal del COBDC que en tot moment van tenir un tracte molt agradable.

Qui no ha fet servir la Wikipèdia com a gran recurs salvatori per sortir de dubtes enciclopèdics amb solvència i rapidesa? Qui més qui menys l’ha feta servir per conèixer alguna ciutat, consultar alguna biografia o senzillament per passar una estona ben il·lustradora, fins i tot, els més agossarats han col·laborat aportant la seva pròpia entrada.

La wikipèdia, en realitat, és la punta d’un iceberg de la web social, el producte popular d’un tipus de web al servei del usuari, la web solidària que creix entre tots, el fenòmen conegut com a Wiki, un espai web on les seves pàgines poden ser editades per múltiples lectors a través del navegador web. El fenòmen més conegut dels wikis, com hem dit, són les enciclopèdies col·laboratives.

El fet de poder accedir a les versions anteriors de les wikis permet registrar i veure quin usuari ha realitzat cada un dels canvis, permeten així un cert control de moviments i alhora evitant els usuaris destructius de contingut (trolls?).

Des de l’assignatura d’Informació electrònica de la diplomatura han creat un portal wiki gràcies al software DokuWiki titulat “Wiki dels llocs“ en el que es preten que hi hagi informació sobre llocs turístics per visitar com Dublín. La meva aportació ha estat Bilbao, ciutat que vaig tenir el gust de visitar no fa masses anys, tot animant-vos així a qui us hi deixeu caure i en feu la vostra pròpia aportació. 

Avui volem anunciar l’imminent inici de les 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que de forma bianual organitza el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i que enguany tindrà lloc els propers 22 i 23 de maig, sota el lema “Experiència i innoació”, al Fòrum de Barcelona.  

Les jornades, que es calcula que reuniràn més de 500 professionals, són obertes a tothom i representen l’oportunitat d’encontre entre professionals per a compartir experiències per afrontar els nous reptes del demà.

La Universitat de Vic hi serà ben present, des de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació amb la presència de diferents voluntaris en tasques organitzatives i des de la vessant professional amb la presentació de tres pósters informatius, un presentat per l’arxivera Núria Canyelles titulat “PATRIDOC-UVIC: programa per a la protecció i conservació del patrimoni documental de la Unversitat de Vic”, un segon presentat per les biblitecàries Maria Àngels Pulido i Mercè Suñé titulat “El Servei d’Alerta d’Ajuts i Premis a la Recerca: un suport bibliotecari de suport a la recerca” i, finalment, un tercer a càrrec altre cop de l’arxivera Núria Canyelles, però aquest cop amb la col·laboració de la professora Núria Camps, titulat “La unió fa la força: la Declaració quebequesa sobre els arxius en català”.

Des d’aquest post, convidar-vos a tots a pendre part d’aquestes Jornades Catalanes d’Informació i Documentació de la que ben aviat us esperem fer-ne cinc cèntims de com ha anat el seu desenvolupament.     

Avui us explicaré dos dels fenòmens més freqüents que podem trobar al llarg dels fòrums d’internet: els trolls i els HOYGAN. No us preocupeu, segur que sense ser-ne conscient us n’heu trobat en molts d’ells quan hagueu entrat en algun que altre fòrum d’internet, però, primerament, crec que hauriem de definir que és un fòrum.

Els forums en podreu trobar a Roma, Emerita Augusta o Tarraco i no creieu que parlo en broma, de fet, la idea actual de fòrum no dita tant de la idea romana dels antics forums. El forum, des de els inicis de la civilització ha estat aquell lloc d’encontre, d’intercanvi d’opinions i idees, de debats i, en definitiva, de comunitat. Els fòrums a internet són aquells llocs on la gent expressa la seva opinió i debateixen sobre un tema preestablert o que es va creant sòl.

Trolls made in internet

Un cop situats en el que son els fòrums ataquem ara als trolls que com bé deveu imaginar no són ben bé els essers mitològics escandinaus que s’alimentaven de gnomos si bé en tenen certa relació. Un troll d’internet és un missatge o altre forma de participació en un forum que busca indiscriminadament provocar a la resta de participants amb finalitats ben diverses que passen des de la simple diversió, a la intenció de trencar i desvariar les converses o, fins i tot, a provocar flamewars entre els usuaris.

Els trolls acostumen a adoptar una actitud dintre els fòrums desapercebuda, és a dir, intenten esdevenir un usuari més, sense mostrar les seves intencions dilapidadores. Una altre característica d’aquests individus és també la costum d’adoptar una identitat falsa o pseudònim.

La funcionalitat dels trolls és dubtosa, però el fet és que existeixen i són habituals en els forums. Una de les solucions és la denominada “No den de comer a los trolls”, és a dir, la indiferència i la ignorància és l’arma que més mal farà a un troll, a paraules nècies oïdes sordes serà la gran arma anti-troll.

Per tal de veure aquests individus en plena acció trollistica… aquí van un exemple:

“Fanhunter dijo: Siempre es interesante conocer nuevos blogs de la materia, pero que manía de escribir en catalán para que solo puedan leerlos unos cuantos. allá ellos, menos visitas, que sigan cerrándose así que eso es el futuro, el aislacionismo”

I finalment, per acabar… dos recomenacions trollístiques… una web/manual en anglès de Com enfrontar-te a un troll i guanyar-lo en el seu pròpi terreny i un blog on ens analitzen algun d’aquests individus Los trolls del ciberespacio. 

troll d’internet

HOYGAN… al loro!!!

HOYGAN!!! Un xic d’atenció!!! O axó sembla que ens diguin des de aquest altre fenomen que trobem als fòrums d’internet, el fenomen dels HOYGAN, que podríem definir com persona que degut a la seva incultura o, directament, desinterès en escriure correctament el seu llenguatge escriu de forma ortogràficament o gramaticalment incorrecta, vease sms.

La majoria dels HOYGAN, pel que he pogut llegir al informar-me per aquest post, són sudamericans i el terme HOYGAN prové de “oigan” o com diriem en català “escoltin”. Una de les grans característiques més freqüents d’aquests missatges als fòrums és que, saltant-se a la torera i olé les normes bàsiques d’escriptura, solen estar escrits en majúscules… serà per un major destacanisme?

Els missatges dels HOYGAN solen ser la descripció d’una situació desesperada del autor del mateix, amb el que reclama l’ajuda mitjançant el correu electrònic dels altres participants del fòrum. Vegem-ne algun exemple:

“KIERO MI CONTRASEÑA SE ME OLVIDO POR FABOR ES MUY INPORTANTE MAMDENMELO AL CORREO DE MI ENAMORADA K ES amor2684@hotmai.com por fabor.”

Com podem comprobar, els HOYGAN són per norma general tota una patada al diccionari de la RAE, una amenaça real pel futur de la llengua i, sens dubte, missatges que no venen a cuento als fòrums i que el que fan és desvirtuar les converses i discusions del mateix.

Per acabar amb un xic d’humor, heus açí la difinició de HOYGAN a la Frikipedia i un bon article sobre els HOYGAN que he trobat per la xarxa al blog El Diegoj.

Fins la propera… i recordeu… al loro! no dejen que los enbauquen!

Avui voldria donar-vos a conèixer (i de pas fer propaganda) d’un blog de biblioteconomia ben especial, es tracta de Documentalistes, un blog creat per Laura Espert, Sofia Möller i Ester Salomó que, com bé deveu saber, són les tres alumnes de 3r de Biblioteconomia de la nostra universitat, la Universitat de Vic. El blog, que no te res a veure amb cap asignatura de la carrera ens el defineixen elles mateixes com “el lloc on donar informació, novetats, propostes i idees sobre el món que engloba la documentació i ser un espai d’intercanvi”.

La idea sorgí arran d’una asignatura en la que treballaren el tema de blogs i les animà a crear-ne el seu pròpi en el que tractar tot de temes relacionats amb la carrera de Biblioteconomia i Documentació. El blog es creà al març de 2008 i ens mostra tot d’articles dintre de quatre grans categories: catalogació, eines útils, projecte i web.

Actualment ja hi trobem uns set articles publicats amb temàtiques tant variades com el Marc21, l’ARCA o el projecte Nascuts per llegir. A més a més, el blog no acaba en els posts, sinó que també ofereix vincles a revistes electròniques de biblioteconomia com BiD, a diferents associacions del ram, blogs o altres punts d’interès de l’actualitat de biblioteconomia com les 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.

Per tant, des d’aquest blog recomenem enormement visitar el blog de les nostres companyes, doncs hi trobarem asumptes actuals de la nostra activitat i tindrem una visió fresca i amena del punt de vista d’unes persones que just aquest any acaben els seus estudis i entren així de cap al gran món de la biblioteconomia. Desitjem que el blog segueixi per molt temps endavant i amb la mateixa qualitat com fins ara!

L’exercici d’aquesta setmana ens mostra una de les noves possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per comunicar-nos. Si fins ara hem vist les parts escrites i visuals, ara toca les auditives i és que internet també ens ofereix la possibilitat de deixar la nostra veu, altrament anomenats poadcast.

Per a tal tasca s’ha fet servir Audacity una web que ofereix un editor audio gratuït en el que realitzar la gravació que posteriorment es puja a Gcast, la web que emmagatzemarà el nostre arxiu audio.

Personalment jo no he pogut realitzar aquesta pràctica, però des de aquest blog us recomano que visiteu el que han realitzat les meves companyes de classe titulat “Miniprograma de radio“, el qual ha quedat molt xulo. Espero algun dia poder fer el meu pròpi.    

Diumenge passat, un bon amic em va dir que en una de les agulles de Montserrat, si hi vas, hi pots trobar cinc nans de jardí allà al mig posats. Ens vam riure i ens vam dir: “mira que hi ha gent friki al món”.

Ahir, mentre em dirigia a fer passar un xic de temps a les Aules d’Ordenadors de la Universitat de Vic, la qüestió dels nans de jardí ja la tenia mig oblidada fins que, de casualitat, em vaig trobar en el blog Les parets parlen (dedicat a penjar-hi les pintades a les parets més frikis que us pogueu trobar) una imatge d’un pintada que deia “Tu jardín no es mi mundo ¡FLEJ!”. La història dels nans de jardí tornava a mi amb tota la força.

Evidentment, em va faltar temps per buscar FLEJ al món Google i el resultat va ser impactant. FLEJ és el Front d’Alliberació de Nans de Jardí i gràcies a un post del blog Efecto Mariposa em vaig poguer posar al dia d’aquesta friki i misteriosa història. 

El Front d’Alliberació de Nans de Jardí

La tradició dels nans de Jardí es remunta cap al 1880, quan arran d’una exposició a la localitat alemana de Leipzig, els nans de jardí es popularitzen i el seu ús s’exten amb el temps per tot el món, i és que, hi ha una estampa més clàssica que la d’un nan enmig d’un jardí?

Com sempre però, no tothom hi va estar d’acord, i així va sorgir l’any 1996 la contrarèplica des de la ciutat francesa d’Alençon. Un grup d’estudiants, encapçalats per un tal Prof, van crear el Front d’Alliberació de Nans de Jardí (FLEJ), amb la finalitat d’alliberar de la seva “esclavitud” a tots els nans de jardí del planeta, basant-se en el dret d’aquests a viure en llibertat al bosc. Val a dir que el FLEJ es va fer popular ràpidament amb sorprenents dades com l’alliberació en una sola nit de més de 150 nans de jardí.

Pels més encuriosits, direm que a Espanya també tenim la nostra pròpia delegació de la FLEJ, la Sección Hispánica del frente de Liberación de eNanos de Jardín (SH-FLNJ). Des de la seva web podreu informar-vos de les seves principals fites.

El cas d’en Roel

Per acabar, no vull deixar escapar l’ocasió per explicar la història del nan Roel, suposo que us recordarà una miqueta a la història del nan de jardí de la pelicula Amélie.

Resulta que en Roel era un simpàtic nan de jardí que vivia a la localitat holandesa de Groningen quan va ser alliberat un 24 de maig per la versió holandesa del FLEJ. El nan va deixar la següent nota als seus antics amos: “Estimats amos, estar al jardi és un aborriment i he decidit marxar-me a pendre aventures pel món. No em queixo del tracte rebut, sinó que he estat pensant i aixó és lo millor per tot. Abraços”. Des de aleshores, en Roel ha viatjat per tot el món, l’hem pogut veure a Itàlia, Alemanya, Estats Units, República Txeca, Suïssa, Austràlia, Rússia, Indonèsia… i fins i tot entre nosaltres a Catalunya, concretament a Barcelona. 

La curiositat és que en nan Roel ha enviat una postal als seus antics amos des de cada un d’aquests llocs. M’agradaria saber la cara que han posat aquella pobre gent, primer quan els hi van robar i desprès amb cada una de les postaletes rebudes! Les aventures d’en Roel les podeu seguir des de la seva pròpia web.   

Frikisme o no, una realitat.