Qüestió d’agregadors: Planetaki, Google Reader i Bloglines
Llocs de constant actualització i, especialment, els blogs (en podeu contemplar un en aquest mateix blog), han desenvolupat el popularment conegut RSS, sigles que corresponen al concepte de Really Simple Syndication, uns indicadors que ens mostren que el lloc ha estat actualitzat quan hi estem subscrits, aleshores, gràcies als agregadors, rebem els nous articles publicats. Aquest sistema també és aplicable als comentaris respecte les noves publicacions. A continuació analitzarem tres d’aquestes eines RSS per extreure’n les seves principals característiques. Els tres escollits són: Planetaki, Google Reader i Bloglines.
Planetaki el podriem definir com l’agregador pels principants, és a dir, la senzillesa al poder útil per evitar complicacions a l’usuari inexpert, però que evidentment queda curt per a l’usuari expert. Prescindint de carpetes, etiquetes, cercadors i altres virgueries, Planetaki és pur i dur, un simple llistat d’últimes actualitzacions. Possiblement tanta senzillesa, pot acabar esdevenint complicació per la manca de marge per a la classificació. Possiblement l’usuari de Planetaki acabi marxant a altres agregadors més complerts un cop superada la primera fase d’aprenentatge.
Google Reader , a diferència del cas anterior, ja ens permet la tria lliure del idioma, la possibilitat d’organitzar-te la informació en carpetes, poder fer ús d’etiquetes, així com una selecció prèvia de la informació. Un agregador molt més complert i que deixa a l’usuari un major marge de maniobre i organització personal. Fruit de l’experiència Google, se’ns mostra com un servei pensat per a l’usuari, sense excessives complicacions tècniques per tal de fer-lo de fàcil ús amb pocs coneixements tècnics necessaris però alhora complert. Un aspecte negatiu és el fet de que has de ser obligatoriament client de gmail, així que t’obliguen a entrar d’una manera o altre als tentàcles del món Google.
Finalment, Bloglines, primerament dir que no t’obliga com l’anterior a tenir que estar sota una paraigues determinat, sinó que et permet l’accés al servei sota el teu pròpia compte, però si hem de parlar del servei pròpiament dit, direm que és d’ús senzill i fàcil, possiblement permet menys la personalització, però té una filosofia més comunitària entre usuaris, oferint blogs que desconeixies per tal que els puguis agregar. Permet grup de correus, forums, comunitats… podriem dir que és la versió comunista del capitalista Google Reader?
