La revolució dels Enanitos de Jardí

Diumenge passat, un bon amic em va dir que en una de les agulles de Montserrat, si hi vas, hi pots trobar cinc nans de jardí allà al mig posats. Ens vam riure i ens vam dir: “mira que hi ha gent friki al món”.

Ahir, mentre em dirigia a fer passar un xic de temps a les Aules d’Ordenadors de la Universitat de Vic, la qüestió dels nans de jardí ja la tenia mig oblidada fins que, de casualitat, em vaig trobar en el blog Les parets parlen (dedicat a penjar-hi les pintades a les parets més frikis que us pogueu trobar) una imatge d’un pintada que deia “Tu jardín no es mi mundo ¡FLEJ!”. La història dels nans de jardí tornava a mi amb tota la força.

Evidentment, em va faltar temps per buscar FLEJ al món Google i el resultat va ser impactant. FLEJ és el Front d’Alliberació de Nans de Jardí i gràcies a un post del blog Efecto Mariposa em vaig poguer posar al dia d’aquesta friki i misteriosa història. 

El Front d’Alliberació de Nans de Jardí

La tradició dels nans de Jardí es remunta cap al 1880, quan arran d’una exposició a la localitat alemana de Leipzig, els nans de jardí es popularitzen i el seu ús s’exten amb el temps per tot el món, i és que, hi ha una estampa més clàssica que la d’un nan enmig d’un jardí?

Com sempre però, no tothom hi va estar d’acord, i així va sorgir l’any 1996 la contrarèplica des de la ciutat francesa d’Alençon. Un grup d’estudiants, encapçalats per un tal Prof, van crear el Front d’Alliberació de Nans de Jardí (FLEJ), amb la finalitat d’alliberar de la seva “esclavitud” a tots els nans de jardí del planeta, basant-se en el dret d’aquests a viure en llibertat al bosc. Val a dir que el FLEJ es va fer popular ràpidament amb sorprenents dades com l’alliberació en una sola nit de més de 150 nans de jardí.

Pels més encuriosits, direm que a Espanya també tenim la nostra pròpia delegació de la FLEJ, la Sección Hispánica del frente de Liberación de eNanos de Jardín (SH-FLNJ). Des de la seva web podreu informar-vos de les seves principals fites.

El cas d’en Roel

Per acabar, no vull deixar escapar l’ocasió per explicar la història del nan Roel, suposo que us recordarà una miqueta a la història del nan de jardí de la pelicula Amélie.

Resulta que en Roel era un simpàtic nan de jardí que vivia a la localitat holandesa de Groningen quan va ser alliberat un 24 de maig per la versió holandesa del FLEJ. El nan va deixar la següent nota als seus antics amos: “Estimats amos, estar al jardi és un aborriment i he decidit marxar-me a pendre aventures pel món. No em queixo del tracte rebut, sinó que he estat pensant i aixó és lo millor per tot. Abraços”. Des de aleshores, en Roel ha viatjat per tot el món, l’hem pogut veure a Itàlia, Alemanya, Estats Units, República Txeca, Suïssa, Austràlia, Rússia, Indonèsia… i fins i tot entre nosaltres a Catalunya, concretament a Barcelona. 

La curiositat és que en nan Roel ha enviat una postal als seus antics amos des de cada un d’aquests llocs. M’agradaria saber la cara que han posat aquella pobre gent, primer quan els hi van robar i desprès amb cada una de les postaletes rebudes! Les aventures d’en Roel les podeu seguir des de la seva pròpia web.   

 

Frikisme o no, una realitat.

Linkedin, el lloc pels professionals

Linkedin és un servei de col·locació i promoció laboral amb més de 20 milions d’usuris registrats i amb més de 3 milions de visites per mes, la idea bàsicament és d’establir un lloc a la xarxa on l’individu pot donar-se a conèixer laboralment per a qui li pugui interessar, és a dir, un espai públic en el que dipositar el teu Curriculum. És un producte nord-americà, per tant, val a dir, té una estructura i caracteristiques americanes que disten possiblement del cànons europeus, però no obstant, és útil també per a la Vella Europa.

Val a dir, però, que Linkedin no és cap novetat, existeixen altres llocs que ofereixen a grans trets els mateixos serveis de cerca de feina i promoció laboral, com Infojobs o Monster, no obstant, per volum de gent Linkedin n’és el principal servidor.

Altrament, possiblement Linkedin també va un pas més enllà i també esdevé com a punt d’encontre entre professionals del mateix sector, així com a eina d’encontra fins i tot per gent que va cursar estudis junts, per tant, Linkedin juga en aquests dos camps, la promoció laboral i el punt de trobada. 

La funció social d’aquesta pàgina, per tant, és molt important i esdevé una eina atractiva alhora de promocionar-se, buscar noves possibilitats laborals, relacionar-se amb altres professionals del teu pròpi sector i per retrobar-te amb antics companys.

La pàgina d’inci “oficial”: Windows Live

Aquesta setmana cadascú dels membres del curs ha d’analitzar una pàgina d’inici, així, si us passeu pels blogs de l’assignatura de les meves companyes, podreu trobar grans anàlisis de pàgines d’inici com Netvibes, Webwag, Igoogle o Pageflakes. La designació ha volgut que la meva pàgina d’inici a analitzar fos Live, i jo, innocent, vaig dir, aviam de que es deu tractar aquest tal Live i, tan sols clicar-hi, tots els dubtes es van esvaïr de sobte, el logo inconfusible de la finestreta voladora quatricolor de Windows s’alçava imponent a la pantalla de l’ordenador, Live com a diminutiu de Windows Live… con Microsoft nos hemos topado!

Microsoft, el gran gegant de la informàtica, és l’empresa indiscutiblement líder del panorma de software a nivell mundial, no en va, el seu producte estrella, el Windows, en les seves diferents versions (95, 98, XP, Vista…) està present en la majoria de cases del planeta com a sistema operatiu. Aquesta posició predominant del mercat li ha recomportat grans crítiques i, també, grans litigis legals on sovint n’ha sortit gran perjudicada. Aquesta posició dominant obliga, si més no, tendeix al usuari a utilitzar els serveis Microsoft per defecte i, sovint, possa traves a l’ús d’alternatives per incompatibilitat amb el sistema.

Windows Live és el fill de Microsoft, per tant, la seva promoció i accessibilitat posiblement el col·loquen en la pole position de les pàgines d’inici, esdevenint el gran pol d’atracció de la immensa majoria d’usuaris. Sota la denominació de Windows Live, Microsoft ha volgut agrupar tots els seus més o menys populars serveis, pretenent que l’usuari hi tingui accés des de qualsevol lloc, guardant el programari i dades de l’usuari en servidors de Microsoft i no en el personal de cada usuari.

El Windows Live primerament ens ofereix un buscador, el Live search, possiblement molt distant a les possibilitats del gran buscador Google, però que segurament hauriem de col·locar en el podium dels buscadors més utilitzats gràcies a ser fill de Microsoft.

Un cop dintre de Live, els serveis són abundants: Windows Live Academic, Windows Live Calendar, Windows Live Custom Domains, Windows Live Desktop Search, Windows Live Expo, Windows Live Family Safety Settings, Windows Live Favorites, Windows Live Mobile, Windows Live Shopping, Windows Live Drive…. i un llarg etcetera i etcetera de serveis. No podiem esperar cap fet menor d’una empresa tan gran i que cuida tant el detall com Microsoft. També hem de destacar que tot aquest ampli servei és gratuït per a l’usuari, fet que li dona un major atrctiu. L’únic servei del Windows Live que és de pagament és el Windows Live OneCare, l’antivirus oficial de Microsoft de cosntant actualització per a l’usuari.

No obstant, els grans productes estrelles del Live són el Windows Live Messenger (el MSN Messenger “de tota la vida”) i el Windows Live Hotmail (correu gratuït de 5GB), serveis actualment d’ús gairebé imprescindible per a tot el jovent (i no tant jovent) alhora de comunicar-se amb les altres persones.

La popularitat d’aquests productes, sobretot del WIndows Live Messenger, ha provocat que l’usuari majoritàriament, de forma conscient o no, hagi acabat abraçant Windows Live com la, segurament, pàgina d’inici més utilitzada a nivell usuari, ja sigui simplement pel correu o pel Messenger, però Windows Live a fi de comptes.

Com tots els productes Microsoft, el Windows Live és gairebé amb total seguretat una de les pàgines d’inici menys complertes i que, segurament dista en qualitat de moltes d’altres, no obstant, la seva posició privilegiada li otorga de forma automàtica una posició capdavantera de mercat, per tant, i aqui justifico el titular del post, és la pàgina d’inici “oficial” dels ordenadors del planeta, no per mèrits pròpis, peró si per posició predominant.

Qüestió d’agregadors: Planetaki, Google Reader i Bloglines

Llocs de constant actualització i, especialment, els blogs (en podeu contemplar un en aquest mateix blog), han desenvolupat el popularment conegut RSS, sigles que corresponen al concepte de Really Simple Syndication, uns indicadors que ens mostren que el lloc ha estat actualitzat quan hi estem subscrits, aleshores, gràcies als agregadors, rebem els nous articles publicats. Aquest sistema també és aplicable als comentaris respecte les noves publicacions. A continuació analitzarem tres d’aquestes eines RSS per extreure’n les seves principals característiques. Els tres escollits són: Planetaki, Google Reader i Bloglines.

Planetaki el podriem definir com l’agregador pels principants, és a dir, la senzillesa al poder útil per evitar complicacions a l’usuari inexpert, però que evidentment queda curt per a l’usuari expert. Prescindint de carpetes, etiquetes, cercadors i altres virgueries, Planetaki és pur i dur, un simple llistat d’últimes actualitzacions. Possiblement tanta senzillesa, pot acabar esdevenint complicació per la manca de marge per a la classificació. Possiblement l’usuari de Planetaki acabi marxant a altres agregadors més complerts un cop superada la primera fase d’aprenentatge.

Google Reader , a diferència del cas anterior, ja ens permet la tria lliure del idioma, la possibilitat d’organitzar-te la informació en carpetes, poder fer ús d’etiquetes, així com una selecció prèvia de la informació. Un agregador molt més complert i que deixa a l’usuari un major marge de maniobre i organització personal. Fruit de l’experiència Google, se’ns mostra com un servei pensat per a l’usuari, sense excessives complicacions tècniques per tal de fer-lo de fàcil ús amb pocs coneixements tècnics necessaris però alhora complert. Un aspecte negatiu és el fet de que has de ser obligatoriament client de gmail, així que t’obliguen a entrar d’una manera o altre als tentàcles del món Google. 

Finalment, Bloglines, primerament dir que no t’obliga com l’anterior a tenir que estar sota una paraigues determinat, sinó que et permet l’accés al servei sota el teu pròpia compte, però si hem de parlar del servei pròpiament dit, direm que és d’ús senzill i fàcil, possiblement permet menys la personalització, però té una filosofia més comunitària entre usuaris, oferint blogs que desconeixies per tal que els puguis agregar. Permet grup de correus, forums, comunitats… podriem dir que és la versió comunista del capitalista Google Reader?

El text i la imatge per la Dra. Marcos

Després de veure el video (en anglès) de l’exposició oral a la Universitat de North Carolina (EEUU) al setembre de 2007 de la Doctora en Documentació Mari Carmen Marcos de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, hom arriba a dfiferents conclusions sobre la combinació del text i la imatge per tal de fer encara més accessible la informació a l’usuari final.

La imatge pot esdevenir un “traductor” essencial dels idiomes per tal de que podem entendre una informació sense saber-ne l’idioma en que està, com quan veiem un semàfor en vermell enmig de qualsevol país del planeta i sabem que ens hem d’aturar. Segons la doctora Mari Carmen Marcos aquest fenomen és la visualització, la imatge al servei del text. Per il·lustrar aquest fenòmen ens mostra diferents exemples, possiblement el més ilustratiu de tots el Chicago Crime, una web que ens mostra sobre un mapa els llocs on s’ha comés algun tipus de crim a la ciutat de Chicago (EEUU); amb aquesta web l’usuari no necessita saber anglès, la imatge del mapa amb els punts dels llocs on hi ha hagut crims és suficient per entendre tota la informació sense la necessitat del text.

Posteriorment, la doctora Mari Carmen Marco ens mostra el fenomen de les keyword, una paraula o concepte amb un significat especial que ens linka cap a altres paraules o informació. En aquest apartat, però, l’usuari topa de front amb els grans problemes de la llengua, així, sinònims, conceptes amb diferents variants d’escriptura o faltes ortogràfiques poden provocar que les diferents cerques d’informació acabin infractuosament fracassant. En aquest camp l’autora ens mostra un ventall amplissim d’exemples com Vivisimo, Iboogie, Flickr, Kartoo o Liveplasma, que des de aquestes línies convidem a visitar.

Una variant de keyword és el tags, una paraula que ens enllaça a una informació, que ha esdevingut una de les claus del denominat concepte de la web 2.0, en la que l’usuari adopta també el paper d’informador. El tag, a mode de link, ens mostra tot de paraules en diferents tamanys depenent de la importància, per atraure l’atenció del usuari. Aquí tornem a topar, però, altre cop amb els problemes de la llengua que hem vist abans de sinonimia, termes uniformes…

Amb aquesta conferència, hem pogut veure, per tant, la importància de la combinació del text i la imatge com a conceptes que s’enriqueixen mutuament i que permet salvar barreres importants de la societat del segle XXI com són el millor accés possible a la informació i, sobretot, poder accedir a aquesta informació malgrat no ser coneixedor del idioma.