Ricard Vinyets Cid UVic

Avui us explicaré dos dels fenòmens més freqüents que podem trobar al llarg dels fòrums d’internet: els trolls i els HOYGAN. No us preocupeu, segur que sense ser-ne conscient us n’heu trobat en molts d’ells quan hagueu entrat en algun que altre fòrum d’internet, però, primerament, crec que hauriem de definir que és un fòrum.

Els forums en podreu trobar a Roma, Emerita Augusta o Tarraco i no creieu que parlo en broma, de fet, la idea actual de fòrum no dita tant de la idea romana dels antics forums. El forum, des de els inicis de la civilització ha estat aquell lloc d’encontre, d’intercanvi d’opinions i idees, de debats i, en definitiva, de comunitat. Els fòrums a internet són aquells llocs on la gent expressa la seva opinió i debateixen sobre un tema preestablert o que es va creant sòl.

Trolls made in internet

Un cop situats en el que son els fòrums ataquem ara als trolls que com bé deveu imaginar no són ben bé els essers mitològics escandinaus que s’alimentaven de gnomos si bé en tenen certa relació. Un troll d’internet és un missatge o altre forma de participació en un forum que busca indiscriminadament provocar a la resta de participants amb finalitats ben diverses que passen des de la simple diversió, a la intenció de trencar i desvariar les converses o, fins i tot, a provocar flamewars entre els usuaris.

Els trolls acostumen a adoptar una actitud dintre els fòrums desapercebuda, és a dir, intenten esdevenir un usuari més, sense mostrar les seves intencions dilapidadores. Una altre característica d’aquests individus és també la costum d’adoptar una identitat falsa o pseudònim.

La funcionalitat dels trolls és dubtosa, però el fet és que existeixen i són habituals en els forums. Una de les solucions és la denominada “No den de comer a los trolls”, és a dir, la indiferència i la ignorància és l’arma que més mal farà a un troll, a paraules nècies oïdes sordes serà la gran arma anti-troll.

Per tal de veure aquests individus en plena acció trollistica… aquí van un exemple:

“Fanhunter dijo: Siempre es interesante conocer nuevos blogs de la materia, pero que manía de escribir en catalán para que solo puedan leerlos unos cuantos. allá ellos, menos visitas, que sigan cerrándose así que eso es el futuro, el aislacionismo”

I finalment, per acabar… dos recomenacions trollístiques… una web/manual en anglès de Com enfrontar-te a un troll i guanyar-lo en el seu pròpi terreny i un blog on ens analitzen algun d’aquests individus Los trolls del ciberespacio. 

troll d’internet

HOYGAN… al loro!!!

HOYGAN!!! Un xic d’atenció!!! O axó sembla que ens diguin des de aquest altre fenomen que trobem als fòrums d’internet, el fenomen dels HOYGAN, que podríem definir com persona que degut a la seva incultura o, directament, desinterès en escriure correctament el seu llenguatge escriu de forma ortogràficament o gramaticalment incorrecta, vease sms.

La majoria dels HOYGAN, pel que he pogut llegir al informar-me per aquest post, són sudamericans i el terme HOYGAN prové de “oigan” o com diriem en català “escoltin”. Una de les grans característiques més freqüents d’aquests missatges als fòrums és que, saltant-se a la torera i olé les normes bàsiques d’escriptura, solen estar escrits en majúscules… serà per un major destacanisme?

Els missatges dels HOYGAN solen ser la descripció d’una situació desesperada del autor del mateix, amb el que reclama l’ajuda mitjançant el correu electrònic dels altres participants del fòrum. Vegem-ne algun exemple:

“KIERO MI CONTRASEÑA SE ME OLVIDO POR FABOR ES MUY INPORTANTE MAMDENMELO AL CORREO DE MI ENAMORADA K ES amor2684@hotmai.com por fabor.”

Com podem comprobar, els HOYGAN són per norma general tota una patada al diccionari de la RAE, una amenaça real pel futur de la llengua i, sens dubte, missatges que no venen a cuento als fòrums i que el que fan és desvirtuar les converses i discusions del mateix.

Per acabar amb un xic d’humor, heus açí la difinició de HOYGAN a la Frikipedia i un bon article sobre els HOYGAN que he trobat per la xarxa al blog El Diegoj.

Fins la propera… i recordeu… al loro! no dejen que los enbauquen!

Avui voldria donar-vos a conèixer (i de pas fer propaganda) d’un blog de biblioteconomia ben especial, es tracta de Documentalistes, un blog creat per Laura Espert, Sofia Möller i Ester Salomó que, com bé deveu saber, són les tres alumnes de 3r de Biblioteconomia de la nostra universitat, la Universitat de Vic. El blog, que no te res a veure amb cap asignatura de la carrera ens el defineixen elles mateixes com “el lloc on donar informació, novetats, propostes i idees sobre el món que engloba la documentació i ser un espai d’intercanvi”.

La idea sorgí arran d’una asignatura en la que treballaren el tema de blogs i les animà a crear-ne el seu pròpi en el que tractar tot de temes relacionats amb la carrera de Biblioteconomia i Documentació. El blog es creà al març de 2008 i ens mostra tot d’articles dintre de quatre grans categories: catalogació, eines útils, projecte i web.

Actualment ja hi trobem uns set articles publicats amb temàtiques tant variades com el Marc21, l’ARCA o el projecte Nascuts per llegir. A més a més, el blog no acaba en els posts, sinó que també ofereix vincles a revistes electròniques de biblioteconomia com BiD, a diferents associacions del ram, blogs o altres punts d’interès de l’actualitat de biblioteconomia com les 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.

Per tant, des d’aquest blog recomenem enormement visitar el blog de les nostres companyes, doncs hi trobarem asumptes actuals de la nostra activitat i tindrem una visió fresca i amena del punt de vista d’unes persones que just aquest any acaben els seus estudis i entren així de cap al gran món de la biblioteconomia. Desitjem que el blog segueixi per molt temps endavant i amb la mateixa qualitat com fins ara!

L’exercici d’aquesta setmana ens mostra una de les noves possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per comunicar-nos. Si fins ara hem vist les parts escrites i visuals, ara toca les auditives i és que internet també ens ofereix la possibilitat de deixar la nostra veu, altrament anomenats poadcast.

Per a tal tasca s’ha fet servir Audacity una web que ofereix un editor audio gratuït en el que realitzar la gravació que posteriorment es puja a Gcast, la web que emmagatzemarà el nostre arxiu audio.

Personalment jo no he pogut realitzar aquesta pràctica, però des de aquest blog us recomano que visiteu el que han realitzat les meves companyes de classe titulat “Miniprograma de radio“, el qual ha quedat molt xulo. Espero algun dia poder fer el meu pròpi.    

Diumenge passat, un bon amic em va dir que en una de les agulles de Montserrat, si hi vas, hi pots trobar cinc nans de jardí allà al mig posats. Ens vam riure i ens vam dir: “mira que hi ha gent friki al món”.

Ahir, mentre em dirigia a fer passar un xic de temps a les Aules d’Ordenadors de la Universitat de Vic, la qüestió dels nans de jardí ja la tenia mig oblidada fins que, de casualitat, em vaig trobar en el blog Les parets parlen (dedicat a penjar-hi les pintades a les parets més frikis que us pogueu trobar) una imatge d’un pintada que deia “Tu jardín no es mi mundo ¡FLEJ!”. La història dels nans de jardí tornava a mi amb tota la força.

Evidentment, em va faltar temps per buscar FLEJ al món Google i el resultat va ser impactant. FLEJ és el Front d’Alliberació de Nans de Jardí i gràcies a un post del blog Efecto Mariposa em vaig poguer posar al dia d’aquesta friki i misteriosa història. 

El Front d’Alliberació de Nans de Jardí

La tradició dels nans de Jardí es remunta cap al 1880, quan arran d’una exposició a la localitat alemana de Leipzig, els nans de jardí es popularitzen i el seu ús s’exten amb el temps per tot el món, i és que, hi ha una estampa més clàssica que la d’un nan enmig d’un jardí?

Com sempre però, no tothom hi va estar d’acord, i així va sorgir l’any 1996 la contrarèplica des de la ciutat francesa d’Alençon. Un grup d’estudiants, encapçalats per un tal Prof, van crear el Front d’Alliberació de Nans de Jardí (FLEJ), amb la finalitat d’alliberar de la seva “esclavitud” a tots els nans de jardí del planeta, basant-se en el dret d’aquests a viure en llibertat al bosc. Val a dir que el FLEJ es va fer popular ràpidament amb sorprenents dades com l’alliberació en una sola nit de més de 150 nans de jardí.

Pels més encuriosits, direm que a Espanya també tenim la nostra pròpia delegació de la FLEJ, la Sección Hispánica del frente de Liberación de eNanos de Jardín (SH-FLNJ). Des de la seva web podreu informar-vos de les seves principals fites.

El cas d’en Roel

Per acabar, no vull deixar escapar l’ocasió per explicar la història del nan Roel, suposo que us recordarà una miqueta a la història del nan de jardí de la pelicula Amélie.

Resulta que en Roel era un simpàtic nan de jardí que vivia a la localitat holandesa de Groningen quan va ser alliberat un 24 de maig per la versió holandesa del FLEJ. El nan va deixar la següent nota als seus antics amos: “Estimats amos, estar al jardi és un aborriment i he decidit marxar-me a pendre aventures pel món. No em queixo del tracte rebut, sinó que he estat pensant i aixó és lo millor per tot. Abraços”. Des de aleshores, en Roel ha viatjat per tot el món, l’hem pogut veure a Itàlia, Alemanya, Estats Units, República Txeca, Suïssa, Austràlia, Rússia, Indonèsia… i fins i tot entre nosaltres a Catalunya, concretament a Barcelona. 

La curiositat és que en nan Roel ha enviat una postal als seus antics amos des de cada un d’aquests llocs. M’agradaria saber la cara que han posat aquella pobre gent, primer quan els hi van robar i desprès amb cada una de les postaletes rebudes! Les aventures d’en Roel les podeu seguir des de la seva pròpia web.   

Frikisme o no, una realitat.

Linkedin és un servei de col·locació i promoció laboral amb més de 20 milions d’usuris registrats i amb més de 3 milions de visites per mes, la idea bàsicament és d’establir un lloc a la xarxa on l’individu pot donar-se a conèixer laboralment per a qui li pugui interessar, és a dir, un espai públic en el que dipositar el teu Curriculum. És un producte nord-americà, per tant, val a dir, té una estructura i caracteristiques americanes que disten possiblement del cànons europeus, però no obstant, és útil també per a la Vella Europa.

Val a dir, però, que Linkedin no és cap novetat, existeixen altres llocs que ofereixen a grans trets els mateixos serveis de cerca de feina i promoció laboral, com Infojobs o Monster, no obstant, per volum de gent Linkedin n’és el principal servidor.

Altrament, possiblement Linkedin també va un pas més enllà i també esdevé com a punt d’encontre entre professionals del mateix sector, així com a eina d’encontra fins i tot per gent que va cursar estudis junts, per tant, Linkedin juga en aquests dos camps, la promoció laboral i el punt de trobada. 

La funció social d’aquesta pàgina, per tant, és molt important i esdevé una eina atractiva alhora de promocionar-se, buscar noves possibilitats laborals, relacionar-se amb altres professionals del teu pròpi sector i per retrobar-te amb antics companys.

Aquesta setmana cadascú dels membres del curs ha d’analitzar una pàgina d’inici, així, si us passeu pels blogs de l’assignatura de les meves companyes, podreu trobar grans anàlisis de pàgines d’inici com Netvibes, Webwag, Igoogle o Pageflakes. La designació ha volgut que la meva pàgina d’inici a analitzar fos Live, i jo, innocent, vaig dir, aviam de que es deu tractar aquest tal Live i, tan sols clicar-hi, tots els dubtes es van esvaïr de sobte, el logo inconfusible de la finestreta voladora quatricolor de Windows s’alçava imponent a la pantalla de l’ordenador, Live com a diminutiu de Windows Live… con Microsoft nos hemos topado!

Microsoft, el gran gegant de la informàtica, és l’empresa indiscutiblement líder del panorma de software a nivell mundial, no en va, el seu producte estrella, el Windows, en les seves diferents versions (95, 98, XP, Vista…) està present en la majoria de cases del planeta com a sistema operatiu. Aquesta posició predominant del mercat li ha recomportat grans crítiques i, també, grans litigis legals on sovint n’ha sortit gran perjudicada. Aquesta posició dominant obliga, si més no, tendeix al usuari a utilitzar els serveis Microsoft per defecte i, sovint, possa traves a l’ús d’alternatives per incompatibilitat amb el sistema.

Windows Live és el fill de Microsoft, per tant, la seva promoció i accessibilitat posiblement el col·loquen en la pole position de les pàgines d’inici, esdevenint el gran pol d’atracció de la immensa majoria d’usuaris. Sota la denominació de Windows Live, Microsoft ha volgut agrupar tots els seus més o menys populars serveis, pretenent que l’usuari hi tingui accés des de qualsevol lloc, guardant el programari i dades de l’usuari en servidors de Microsoft i no en el personal de cada usuari.

El Windows Live primerament ens ofereix un buscador, el Live search, possiblement molt distant a les possibilitats del gran buscador Google, però que segurament hauriem de col·locar en el podium dels buscadors més utilitzats gràcies a ser fill de Microsoft.

Un cop dintre de Live, els serveis són abundants: Windows Live Academic, Windows Live Calendar, Windows Live Custom Domains, Windows Live Desktop Search, Windows Live Expo, Windows Live Family Safety Settings, Windows Live Favorites, Windows Live Mobile, Windows Live Shopping, Windows Live Drive…. i un llarg etcetera i etcetera de serveis. No podiem esperar cap fet menor d’una empresa tan gran i que cuida tant el detall com Microsoft. També hem de destacar que tot aquest ampli servei és gratuït per a l’usuari, fet que li dona un major atrctiu. L’únic servei del Windows Live que és de pagament és el Windows Live OneCare, l’antivirus oficial de Microsoft de cosntant actualització per a l’usuari.

No obstant, els grans productes estrelles del Live són el Windows Live Messenger (el MSN Messenger “de tota la vida”) i el Windows Live Hotmail (correu gratuït de 5GB), serveis actualment d’ús gairebé imprescindible per a tot el jovent (i no tant jovent) alhora de comunicar-se amb les altres persones.

La popularitat d’aquests productes, sobretot del WIndows Live Messenger, ha provocat que l’usuari majoritàriament, de forma conscient o no, hagi acabat abraçant Windows Live com la, segurament, pàgina d’inici més utilitzada a nivell usuari, ja sigui simplement pel correu o pel Messenger, però Windows Live a fi de comptes.

Com tots els productes Microsoft, el Windows Live és gairebé amb total seguretat una de les pàgines d’inici menys complertes i que, segurament dista en qualitat de moltes d’altres, no obstant, la seva posició privilegiada li otorga de forma automàtica una posició capdavantera de mercat, per tant, i aqui justifico el titular del post, és la pàgina d’inici “oficial” dels ordenadors del planeta, no per mèrits pròpis, peró si per posició predominant.

Llocs de constant actualització i, especialment, els blogs (en podeu contemplar un en aquest mateix blog), han desenvolupat el popularment conegut RSS, sigles que corresponen al concepte de Really Simple Syndication, uns indicadors que ens mostren que el lloc ha estat actualitzat quan hi estem subscrits, aleshores, gràcies als agregadors, rebem els nous articles publicats. Aquest sistema també és aplicable als comentaris respecte les noves publicacions. A continuació analitzarem tres d’aquestes eines RSS per extreure’n les seves principals característiques. Els tres escollits són: Planetaki, Google Reader i Bloglines.

Planetaki el podriem definir com l’agregador pels principants, és a dir, la senzillesa al poder útil per evitar complicacions a l’usuari inexpert, però que evidentment queda curt per a l’usuari expert. Prescindint de carpetes, etiquetes, cercadors i altres virgueries, Planetaki és pur i dur, un simple llistat d’últimes actualitzacions. Possiblement tanta senzillesa, pot acabar esdevenint complicació per la manca de marge per a la classificació. Possiblement l’usuari de Planetaki acabi marxant a altres agregadors més complerts un cop superada la primera fase d’aprenentatge.

Google Reader , a diferència del cas anterior, ja ens permet la tria lliure del idioma, la possibilitat d’organitzar-te la informació en carpetes, poder fer ús d’etiquetes, així com una selecció prèvia de la informació. Un agregador molt més complert i que deixa a l’usuari un major marge de maniobre i organització personal. Fruit de l’experiència Google, se’ns mostra com un servei pensat per a l’usuari, sense excessives complicacions tècniques per tal de fer-lo de fàcil ús amb pocs coneixements tècnics necessaris però alhora complert. Un aspecte negatiu és el fet de que has de ser obligatoriament client de gmail, així que t’obliguen a entrar d’una manera o altre als tentàcles del món Google. 

Finalment, Bloglines, primerament dir que no t’obliga com l’anterior a tenir que estar sota una paraigues determinat, sinó que et permet l’accés al servei sota el teu pròpia compte, però si hem de parlar del servei pròpiament dit, direm que és d’ús senzill i fàcil, possiblement permet menys la personalització, però té una filosofia més comunitària entre usuaris, oferint blogs que desconeixies per tal que els puguis agregar. Permet grup de correus, forums, comunitats… podriem dir que és la versió comunista del capitalista Google Reader?

Després de veure el video (en anglès) de l’exposició oral a la Universitat de North Carolina (EEUU) al setembre de 2007 de la Doctora en Documentació Mari Carmen Marcos de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, hom arriba a dfiferents conclusions sobre la combinació del text i la imatge per tal de fer encara més accessible la informació a l’usuari final.

La imatge pot esdevenir un “traductor” essencial dels idiomes per tal de que podem entendre una informació sense saber-ne l’idioma en que està, com quan veiem un semàfor en vermell enmig de qualsevol país del planeta i sabem que ens hem d’aturar. Segons la doctora Mari Carmen Marcos aquest fenomen és la visualització, la imatge al servei del text. Per il·lustrar aquest fenòmen ens mostra diferents exemples, possiblement el més ilustratiu de tots el Chicago Crime, una web que ens mostra sobre un mapa els llocs on s’ha comés algun tipus de crim a la ciutat de Chicago (EEUU); amb aquesta web l’usuari no necessita saber anglès, la imatge del mapa amb els punts dels llocs on hi ha hagut crims és suficient per entendre tota la informació sense la necessitat del text.

Posteriorment, la doctora Mari Carmen Marco ens mostra el fenomen de les keyword, una paraula o concepte amb un significat especial que ens linka cap a altres paraules o informació. En aquest apartat, però, l’usuari topa de front amb els grans problemes de la llengua, així, sinònims, conceptes amb diferents variants d’escriptura o faltes ortogràfiques poden provocar que les diferents cerques d’informació acabin infractuosament fracassant. En aquest camp l’autora ens mostra un ventall amplissim d’exemples com Vivisimo, Iboogie, Flickr, Kartoo o Liveplasma, que des de aquestes línies convidem a visitar.

Una variant de keyword és el tags, una paraula que ens enllaça a una informació, que ha esdevingut una de les claus del denominat concepte de la web 2.0, en la que l’usuari adopta també el paper d’informador. El tag, a mode de link, ens mostra tot de paraules en diferents tamanys depenent de la importància, per atraure l’atenció del usuari. Aquí tornem a topar, però, altre cop amb els problemes de la llengua que hem vist abans de sinonimia, termes uniformes…

Amb aquesta conferència, hem pogut veure, per tant, la importància de la combinació del text i la imatge com a conceptes que s’enriqueixen mutuament i que permet salvar barreres importants de la societat del segle XXI com són el millor accés possible a la informació i, sobretot, poder accedir a aquesta informació malgrat no ser coneixedor del idioma.

Bé, el promés era deute!!! ha costat un xic, però per fi he aconseguit establir un vincle entre el meu blog i el gran univers del video com és Youtube.

El video és de l’any 2006, el Valset valencià que vam ballar conjuntament els Gegants Vells i Nous de Molins de Rei en motiu de la Festa Major de Sant Miquel. No se’m veu gaire bé, però jo sóc el qui porta i balla en Bernat, el gegant que es veu més allunyat de la imatge. El vídeo és cortesia de la Colla Gegantera de Molins de Rei i en Lluís Ardèvol.

Ens veiem!

Avui no he anat a classe, però he pogut veure que els meus companys si que n’han fet de feina, penjant una fotografia i un enllaç cap a un video de Youtube… lo primer ho se fer… lo segon… farem proves haviam si ens en sortim!!!

Pel que fa a la fotografia us presento el meu estimadissim conill, en Mai!!! l’any passat vivia amb mi aquí a Vic, però enguany està a la caseta que tenen mons avis a Masquefa, el trobo a faltar, el putes es feia estimar malgrat ser esquerp com una mala cosa!!!